La decisió de tenir un fill és un dels moments més importants en una parella i quan l’embaràs és desitjat és converteix en una experiència única. Tot i així, cada vegada és més freqüent que hi hagi parelles amb problemes de fertilitat que no aconsegueixen quedar-se embarassades. Actualment, les tècniques de reproducció assistida poden ajudar a les parelles a fer realitat el seu somni de ser pares.
Què és la infertilitat?
És la incapacitat per completar els 9 mesos de gestació i tenir un fill després de dos anys de mantenir relacions sexuals regulars i sense mesures anticonceptives. Quan existeixen problemes d’infertilitat, l’embaràs es veu interromput per avortaments espontanis. Pot donar-se en dones que ja tenen altres fills, infertilitat secundària, o en dones que no han tingut mai cap fill, infertilitat primària. En canvi, l’esterilitat és la incapacitat per quedar-se embarassada, sense ajuda externa, tot i haver mantingut relacions sexuals freqüents.
La infertilitat i el desajust emocional
Tot i que la infertilitat és una disfunció biològica relacionada amb la reproducció, no produeix simptomatologia associada ni provoca limitacions físiques. A nivell psicològic, sí que és freqüent que el diagnòstic d’infertilitat produeixi un fort impacte, sobretot quan un dels projectes comuns de la parella és tenir fills.
Davant de la infertilitat poden aparèixer emocions com ira i tristesa, sentiments de frustració i culpa després de molt temps de búsqueda de l’embaràs, i ansietat i estrès per la sensació de poc control de la situació. El diagnòstic d’infertilitat també pot portar a una crisis de parella pel trencament inesperat del projecte de vida planejat i provocar tensions en la parella pel replantejament de valors i alternatives.
El dol desautoritzat
En el cas que la parella ja hagi passat per algun avortament espontani o provocat, quan existeix risc per la mare, és freqüent que aparegui el dol desautoritzat. Davant de qualsevol pèrdua, tan física com social, experimentem tristesa i dolor que formen part del procés de dol normal. En canvi, el dol derivat de la infertilitat és més complicat perquè al procés emocional dolorós se li afegeix la incomprensió i desautorització per part de la societat. Els familiars o amics poden no reconèixer l’avortament com un dol perquè el bebè no ha arribat mai a néixer. La parella sent que socialment es silencia el seu dol i es resta importància a la pèrdua.
Els tractaments de reproducció assistida
Un cop rebut el diagnòstic d’infertilitat, la parella comença a buscar alternatives per fer realitat el seu projecte de ser pares. Una d’aquestes és iniciar un tractament de reproducció assistida en una clínica de fertilitat. El tractament acostuma a iniciar-se amb gran il·lusió i esperança, i a vegades es pot arribar a percebre com una solució màgica al problema d’infertilitat. Tot i així, el camí per arribar a tenir un fill només acaba de començar i la parella haurà de fer front a molts moments difícils.
L’atenció psicològica en els processos de reproducció assistida
El tractament de reproducció assistida està format per diferents moments estressants. A l’inici, la parella s’ha de sotmetre a una sèrie de proves per determinar les causes de la infertilitat i determinar la tècnica que més s’ajusti al seu cas. Després s’inicia el tractament on caldrà assistir a la clínica freqüentment per fer la intervenció i els controls. A més a més, el procés pot allargar-se mesos des del seu inici fins al final i la parella haurà de fer front a la incertesa dels períodes d’espera de resultats.
Complementar el tractament mèdic amb teràpies psicològiques pot ajudar a les parelles a afrontar el procés amb més recursos i a elaborar millor les emocions que es desperten durant el procés.
Què es treballa en les sessions d’atenció psicològica?
Alguns dels aspectes més importants són:
- Facilitar l’expressió de les emocions.
- Elaborar el dol d’avortaments previs per afrontar els nous processos amb més seguretat.
- Maneig dels símptomes d’estrès i ansietat.
- Preparació davant dels períodes d’espera.
- Entrenament de les habilitats socials per millorar la comunicació amb familiars i amics.